HA MORT "ALTERCAMPANYA" (visca "alterpolítica", visca "alterperiodisme")

S'abaixa el teló. Aquesta nit el Joan ha tornat a ser entrevistat per la Mònica Terribas. La "Terrible" l'ha deixat que s'expliqués (en l'entrevista que li va fer en campanya l'interrompia constantment i no podia argumentar) i el Joan ho ha dit molt clarament: assumint que els resultats no eres els previstos, que ICV ha patit la bipolarització, vot útil cap al PSOE i bé, també ha recordat que com havia alertat, aquest vot contra la por (que ve el PP "Si no vas, ellos vuelven")pot servir perquè el PSOE, finalment, governi amb el suport de CiU. Per tant, molts votants d'esquerres hauran fet un vot de dretes curiosament per aturar la dreta. Aquest és l'escenari que volien els mitjans de comunicació del PSOE i altres que no ho són tant com "La Vanguardia" però que amb aquesta opció volen carregar-se el tripartit. Voldria parlar de mitjans de comunicació, però ho faré en un bloc que construiré en els pròxims dies perquè crec que el partidisme, la manca total d'objectivitat i d'honestedat en el periodisme (polític) a Catalunya i Espanya ja ha arribat a un punt que és insostenible. Periodistes que en comptes d'informar opinen o bé fan literatura barata (en la caravana ens hem trobat amb un periodista que va fer una crònica d'un acte sense haver estat present, cosa que hauria de ser motiu d'acomiadament), i per què no parlar de diaris com "La Vanguardia" que en dos mesos de llarga campanya han publicat només 8 peces informatives (de les quals 6, breus)d'ICV sense cap foto però que entre dilluns i dimarts han donat més espai que en tots aquests dos mesos (amb foto, ara sí, negativa, per descompatat)... i bé, podria continuar. He acabat fart de llegir la muletilla ditxosa de "el jove candidat" en referència a Joan Herrera quan la Carme Chacón era la candidata més jove (però, ai las, qui d'aquests plumilles tan simpàtics seria capaç de fer cròniques amb tanta mala bava contra la Chacón???... no duraria ni un dia en el diari). Hi ha un periodista i un tipus de periodisme que em treu de polleguera: el covard. El periodista que és fort amb els febles i feble amb els forts, que és capaç de desinformar a base de caure constantment en l'anècdota, a qui encarreguen seguir un partit polític i ni té cap idea de la història del partit, ni del programa ni de res de res. Només explicar l'anècdota acompanyada d'un "El jove candidat" que és com dir "aquest candidat inexpert" (per no dir altres coses i més negatives). Una darrera reflexió és si qualsevol d'aquests mitjans privats com La Vanguardia que porten a terme apagades informatives (com la que hem patit a ICV durant la llarga campanya)que són autèntics boicots què pensarien si demà Zapatero, Rajoy i el mateix Herrera acorden fer només declaracions a El Mundo i El País? Aquest mateix diari ha donat avui un semàfor vermell al Joan Herrera. Per què? si La Vanguardia i els seus lectors no tenen ni idea de les propostes que ha fet ICV perquè ho han silenciat! Sobre els mitjans obertament prosocialistes o directament mitjans del PSOE (El Pais, Público, El Periódico, Cuatro, la Sexta, la Ser... quin escàndol el programa "La noche Hache", quina vergonya, quina manca de pudor, quin sectarisme sociata) doncs ho deixem per a un altre bloc. I així tanco aquest bloc, un bloc personal (independent dels canals informatius d'ICV, ja que ningú l'ha controlat, per tant, més independent que la majoria de mitjans que es proclamen independents!!! aquesta és la tragèdia del periodisme: que un cap de premsa d'un partit polític tingui més llibertat i independència que els periodistes que estan a l'"altra banda"). Gràcies a les 1672 visites que ha tingut des del 10 de febrere, entre les quals 86 dels EUA, 52 d'Alemanya, 23 de Mèxic (les 11 d'Irlanda no compten, que és una bona amiga)... gràcies als periodistes de la caravana que han fet la seva feina amb honestedat (la majoria)i sobretot gràcies al Joan Herrera, per sobre de tot per la seva amistat de tants anys i perquè gairebé mai m'ha tractat com el "jefe", sinó com un amic que ha treballat per a un projecte polític del que crec sincerament que qualsevol català que se senti català i d'esquerres ha d'estar orgullós per la seva coherència, honestedat i bona feina. El Joan i jo (ell més, ésclar) hem treballat des de juny passat per aconseguir una bona llei de memòria històrica, que el Govern inverteixi en Rodalies, per més diners per la llei de dependència (i en moltes d'aquestes lleis ho hem aconseguit, hem aconseguit que siguin lleis d'esquerres)... Malauradament, el Joan torna a Madrid sense més (o amb menys) influència per marcar des de l'esquerra a Zapatero (que no és un senyor d'esquerres, desenganyem-nos). I a Madrid, us puc assegurar, sense poder d'influència estàs mort, és la villa y corte. Tot sembla indicar que serà Duran Lleida (que és un senyor poc catalanista i bastant conservador) qui ho farà. Però aquesta és la decisió que han pres els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, molts dels quals gent que se sent d'esquerres o que per origen i classe social no es beneficiaran de les polítiques que es faran en aquesta pròxima legislatura. Podria ser que en un escenari de canvi de cicle econòmic -i això ho ha subratllat molt el Joan Herrera- els que acabin pagant la crisi econòmica siguin els mateixos que per por a la dreta del PP han acabat votant la Carme Chacón (tot i que segurament han votat per Felipe González i José Luis R. Zapatero). El Joan explicava aquesta nit a la Mònica Terribas, abans de l'entrevista, que des del PSOE l'estratègia no passa ara per Catalunya (per tractar-la bé) sinó per currar-s'ho a Espanya perquè han arribat a la conclusió que si amb tot el que ha passat a Catalunya en el darrer any (caos de Rodalies, apagada...) no els passa factura el que han de fer és bolcar-se en altres parts d'Espanya on estan retrocedint (Madrid, València, Múrcia, Andalusia). Des d'aquí puc dir, que en la meva experiència al Congrés de Madrid: el PSOE no és un partit d'esquerres, senzillament és un partit pragmàtic de centre dreta que per salvar la cara davant de la seva premsa afí (o la seva premsa, parlem clar i català) i dels seus artistes (patètic el cantautor Sabina aquell que cantava allò de "es socialista, es obrero, o es español solamente, pues tampoco 100% si americano también) fa concessions amb algunes lleis socials pactades amb partits d'esquerres. Bé, deixem la bilis i anem a acomiadar-nos amb elegància...

També molts records i petons per a alguns companys i companyes d'IU al Congrés que ho estan passant malament (May, Manolo, Montserrat, Maria José). I molts petons al meu company Dani Álvarez (cap de premsa d'ICV a qui ja coneixia per Blanquerna) i a les companyes Júlia Brosa i Eva Marín (intel.ligents, guapes i simpàtiques, encantadores les dues), de premsa i comunicació també d'ICV a Ciutat, perquè és veritat que treballant un també s'ho pot passar MOLT bé. Les fotos d'aquí baix són d'un cartell del Joan Herrera al barri de La Pau, la Verneda (Barcelona), de la sala de premsa de l'hotel de la nit electoral (per cert: vam sortir al 94% del recompte de vots amb 2 diputats pressionats pels periodistes, que deien que era molt tard, i els mateixos periodistes van criticar en les cròniques posteriors que ens haguéssim precipitat per sortir així...) i finalment una fotico que vol ser el comiat d'aquest bloc. Ha mort altercampanya, ara neixen "alterpolítica.blogspot.com" i "alterperiodisme.blogspot.com".

Fins aviat (repeteixo, GOOD NIGHT AND GOOD LUCK!!!)

EL CORRÓ DEL PSOE

El corró del Partit Espanyol SO ha tornat a aparèixer. Demà dimarts, tancaré aquest bloc. M'ha estat impossible fer-ho abans. Som dilluns a la nit i a "La nit al dia" no s'ha fet un debat postelectoral entre altres coses perquè Carme Chacón s'ha estimat estar al "59 segundos" de TVE. Queda clar a qui han votat 1,6 milions de catalans i catalanes: a algú que s'estima estar a TVE abans que a TV3. Sóc de l'opinió que en les generals els sociates tant se val que posin una col-i-flor, una cabra morta o la Carme Chacón cantant hoy puede ser... del Serrat, perquè guanyaran. També avui, Zapatero ha obert les portes a CiU per a un pacte de govern. El Joan Herrera ho va repetir un milió de vegades durant la precampanya i la campanya (dos mesos llargs): ens joguem que Zapatero pacti amb nosaltres o amb Duran Lleida. El senyor Duran va participar fa poques setmanes en una missa on es va criticar la llei del divorci! És a dir, que ens espera una legislatura on les dones hauran d'anar a a avortar a París, on no hi haurà gratuïtat d'escoles bressol 0-3 anys... la gent que va votar ahir un 60 per cent PSOE a El Prat de Llobregat no podrà queixar-se si Rodalies torna a funcionar de puta pena. Perquè la democràcia és això: si tu diposites el teu vot, després has de gestionar la teva decisió. Aquests resultats són, a parer meu i només meu, una mala notícia per a Catalunya i sobretot per a l'esquerra (a Catalunya i Espanya). Segurament, els catalans hem votat en contra de Catalunya i dels ideals d'esquerra. Capítol apart és el paper del periodisme en aquesta campanya. Demà miro de tancar aquest bloc des de la decepció d'una persona, que sóc jo (jaume), que es considera d'esquerres i que veu que els pròxims 4 anys seran de polítiques de dretes. Com diria un bon periodista (que no ZP): Good night and good luck.

"HOY PUEDE SER UN MAL DÍA"

En un dels videos electorals del PSC surt Carme Chacón esmorzant a casa -videoclip de cereals- i tot seguit se la veu dins el cotxe oficial cantant "Hoy puede ser un gran día", la cançó del socialista -del PSOE, vull dir- Serrat. Per a qualsevol usuari de Rodalies en el darrer any, veure aquest video hauria de ser motiu de revolta popular, és un escarni. Però demà, segurament, els socialistes escombraran a Catalunya. I això és una mala notícia per a la democràcia, la pitjor. I també per a Catalunya. Perquè el PSC no actua com a partit català a Madrid. Senzillament és el PSOE. Ni com a partit d'esquerres (ha pactat totes les lleis econòmiques amb CiU i PP). Una reflexió a aquestes hores de la nit: pervers i cínic l'ús de l'assassinat de l'exregidor del PSOE d'Arrasate per part de la cúpula del PSOE. Veure Manuel Chaves besant la filla... els comunicats del PSC i PSOE dues hores després de l'assassinat dient que el millor homenatge seria un vot massiu... Crec sincerament que ICV ha fet una gran campanya, hem explicat cada dia una proposta amb cara i ulls. Mentrestant, mentre explicàvem cada dia una proposta programàtica, Carme Chacón s'ha passat dos mesos parlant de la Catalunya optimista, si venia la dreta, si era la filla de Felipe González... Joan Herrera ha estat cada dia explicant les propostes programàtiques. Per això, i per tota la feina que ha fet el Joan aquests 4 anys al Congrés, on ha donat la cara per Catalunya i pels problemes dels catalans que no canten "Hoy puede ser un gran día" perquè entre altres coses, esperen 2 hores un tren de Rodalies, el que és just és que demà anem a votar sense por ni pel PP, ni per ETA ni per res que no sigui el vot honest. Per parar a la dreta del PP, però també al "PSOE-PSC bluf" que ens ven optimisme d'anunci falsari de compreses i aromes de no-res, de màrqueting buit d'ideologia, recordeu qui ha defensat els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya des del Congrés. Aquí baix les fotos del darrer dia de campanya a Sant Cugat, on el Joan va parlar dels drets de les dones, en vísperes del Dia Internacional de la dona Treballadora. També la foto familiar amb els periodistes que han seguit ICV (falten alguns). Que demà sigui un bon dia depèn només de tu.Si no dóno senyals de vida demà diumenge, dia de votació, apareixeré per darrera vegada dilluns, per dir adéu a aquest bloc de campanya. Perquè aquí, en aquest bloc, sí que complim les promeses. El 10, tanquem.